¿Tu que vols altre criat
perquè et servesca més bé?
No muds, que no mudaré
fins i tant que cert sabré
que ton voler li has donat.
Llavò me sera forçat
es dir: -Quin cos tan ingrat!
que un tal no em ’vies de fer.
’Guesses engegat, primer,
i jo me’n seria anat.
Ara estic enamorat.
Senyor, ¿com ho he de fer?
Plorant pel món aniré
per veure si encontraré
qui em don consol o qui em mat.
Que, si no tens piedat,
dins la mar me tiraré;
i així tu veuràs, mon bé,
cara de sol vertader,
que em som mort desesperat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Constància. Fidelitat
Poble
Campanet
Camp Semàntic
Anatomia, Bellesa, Bogeria, Criats i criades, Desamor i ruptura, Destí, Floretes, Gelosia, Infidelitat i adulteri, Mar i ribera, Mort, Passió i enamorament, Peripècia, Ràbia, Relacions de parella, Rivalitat, Sol, Soledat, Tristor, Virtuts
Mètrica
7a7b7b7b7a7a7a7b7b7a7a7b7b7b7a7a7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
20
Núm de glosa
2395
Volum
I
Núm de pàgina
144
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
també la hi pas jo, de cert,
ausent de ta cara hermosa.
Tradicionari de Mallorca
