¿Tu que no saps que ses meves,
com vui, les faç de picat?
Qualque cosa hauràs guanyat
en dir-me que som robat
es borlins i ses uieres
i llavonses ses fronteres
sense haver anat a Ciutat
ni a fira a dur un gat
com aquell que tu dugueres.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Llucmajor
327
II
Te’n pories excusar
que aquesta cançó fes planta.
Tu galania en dus tanta
com una òliba que canta
i, si per cas, ningú enquantra,
un gran susto li deu dar.
Te’n pren com un aubardà
que, de destrossat que està,
damunt s’ase no s’aguanta.
Si pel cas ta mare troba
conveniències millors,
digue-li: -Preniu-les vós,
que jo vui aqueix que és pobre.
En arribar he de dir
a sa dona que pos lloques,
perque per damunt ses roques
s’hi fa civada amb set soques
alta com un tarturí.