Com fórem dins la badia,
que mos n’anàvem en cós,
plorant vos deia “adiós”
d’es cap d’es moll l’amor mia.
Val més aquest davantal
que duus anit, Margalida,
que sa xeixa que ha coïda
enguany l’amo d’es Rafal.
Vós, l’amo, si teniu set,
aixecau-vos promptament,
que es flasco de s’aigordent
està dins es paneret.
Sortiu, beureu un plopet
i viureu alegrement.