Tu n’ets causa com pas pena amb so meu enamorat. Mal te toc un llamp forcat de garrotillo voltat mesclat amb gota serena!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Artà
795
II
A Son Uiastre no hi ha caixa, pastera ni llit, sinó un paper escrit de deutes que han de pagar.
Jo sé una cançoneta llarga que no acaba mai. Comença: “Qui tai, qui tai”, i acaba: “Qui tai, qui teta!”.
An es meu estimadet, jo no li vui gens de mal: Déu li do pigota i tinya, ronya i mal de queixal!