A una casa hi ha tres fiis:
es major se va embarcar
i no el varen veure pus;
es segon se va menjar
les coses que li donaven,
i es més petit sempre jeia
i mai del món se movia.
Un fogó encès a la casa; el fill major és el fum; el segon, el foc; el petit, la cendra.
Jo voldria fos es vespre,
lo meu bé, per rallar amb vós;
com a soldat valerós
sortiria a sa finestra.
D’ençà que me som casat,
dues coses n’he avançades:
dalt sa sala hi tenc blat
i en es llit tenc pixerades.