¿Tu et queixes de sa vorera,
Bernat, amb tan bon marès?
Jo, qui call i no dic res,
i en duc més alt es golès
que no es vapor de s’inglès
com ha de prendre carrera!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Trencadors
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
229
Volum
II
Altres cançons relacionades
Sa meva amor no és tan poca
com sa que vós em teniu:
es vespre que no veniu,
repar si tornaré loca.
A Aragó hi ha una dama tintana, amorosa,
n’és hermosa com el sol. Tintana, amorosa, aimada.
Té la cabellera rossa, llarga fins an els talons.
Sa mare la pentinava amb una pinteta d’or.
Sa padrina els hi aclaria, es cabells, de dos en dos.
Sa tia els hi lligava amb un floc de set colors.
El germà la se mirava, amb los seus ulls robadors.
Quan dins l’església entrava, deixava gran resplendor.
Quan prenia aigo beneita, sa pica tornava d’or.
Les dames seien en terra, ella en cadira d’argent.
Adiós, Aina Maria, tintana amorosa,
robadora del meu cor. Tintana, amorosa, aimada.
Màrtir Sant Sebastià,
a Algaida no hi roman gent
perque de Nadal ençà
ja se n’han morts més de cent.
Tradicionari de Mallorca
