Tres taronges, tres poncins,
tots sis los t’he d’enviar:
es primer que has d’encetar,
es meu cor hi està dedins.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Presents, enramades, fineses
Poble
Artà
Camp Semàntic
Anatomia, Arbres i fruits (camp i conreus), Estimació i afecte, Festeig, Fruita, Joventut, Passió i enamorament, Tarongers
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
3558
Volum
I
Núm de pàgina
208
Altres cançons relacionades
Diumenge, encara que ploga,
me’n tenc d’anar a Llucmajor;
si no puc veure s’amor,
faré visita an es sogre.
No sé què té el meu coret,
no té alegria ni en dóna,
des que no veig sa persona
d'un jove petitonet.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Tradicionari de Mallorca
