A dins es Racó n’hi ha,
de bones margalidetes,
i se fan per ses estepes
i per lloc de comellar.

Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
Amor, si m’estava bé,
hi faria una passada.

Si jo em ’via de casar
amb homo bo, no el voldria;
un dolent ne cercaria
i que les sabés mesclar,
que fos com es meu germà
que les mescla cada dia.