S’essència de sa noblesa,
es tresor de sa bondat:
cara de clavell daurat,
vós donau més claredat
que tota una metxa encesa.

Si mu mare me tenia
tancat amb clau i biulons
i deu pareis de grillons,
per rallar amb tu los rompria.

D’esta bona casa honrada
no se’n va ningú felló;
antany mos daren panada;
enguany, panada i flaó.