Per avorrir una cosa,
l’han d’encobeir, primer,
i jo no t’he encoveïda.
Veiam com t’avorriré!
Tant m’és prendre com deixar
com donar-te tres per quatre.
¿Si vols un duro de plata
i no em tornaràs mirar?
Ja no em veuràs emprar pinta
ni sa clenxa no em faré
que no hagi vist lo meu bé
que llaura en es sementer
de Son Vivot d’es Puig d’Inca.