Quan te pensaves, berganta,
que em ’via de casar amb tu,
me daves pipeta blanca
i tabac d’aquell comú.
Un temps, d’es cap les me treia
amb una gran promptitud,
i ara ja som perdut
es motlo ambe què les feia.
Germana meva, jo et planc
que et casis amb teixidor
que et farà menjar es segó,
no dic es que faràs, no:
es qui cau davall es banc.