Ja no hi ha temps que no torn,
i aquest no tornarà.
Si cantó he de voltar
per jo venir-te a cercar,
sa poca barba que et dà
quan Déu te principià
ja t’haurà tornada blanca.
No et ´namors d’aucell que canta
a’s capdamunt de sa branca,
perque, si s’alè li manca,
ja no el tornarà cobrar.

A sa Torre de Marina
de don Guiem Massanet.
Qui diu ver, sempre endevina,
tant si fa calor com fred.
D’aquí veuen es llumet
pel qui té sa vista fina.
Que és d’hermós aquest balcó!
Molt bé el varen trebaiar:
d’enfora poren mirar
sa senyora i es senyor.
Com es sol se’n va a la posta,
baix d’es Puig de Galatzó
ses gallines, ¿saps què diuen
com han post, d’es cap d’un poc?
-Qui-qui-quic! Coc-coc-coc! –
No sé qui ploren o riuen
o si elles mateixes diuen
que han trobat es menjar poc.
-Tites, tites, ti-ti-tiu!-
Jo vos crid i no veniu!
¿Que teniu males sospites?
¿O por que vos mengi frites,
bé en s’hivern o bé en s’estiu?

Jo me n’anava a Alaró
colcant amb un arriet
i s’ase va fer un pet
i va tomar un aubó.