Totes ses rels d’una mata
he de dur a ca s’argenter
per veure si em voldrà fer
unes sivelles de plata.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Llucmajor
69
II
A Santanyí no mereixen
tenir es nom de cristià,
perque són arribats ja
que ells amb ells no se coneixen
L’amo d’aquí diuen que ès
empeltat de mala muda:
molts pics hi som venguda,
però mai m’ha donat res.
Jo me n’anava a Ciutat
amb sa pipa ben encesa,
i tothom qui em veia, deia:
-Perfumaràs bé Ciutat.