Vostra cara és un mirai,
Dona Maria Jusepa.
Correu la Xeca i la Meca
i no vos casareu mai.
En Pendola Peganyeta
Per sa fira va nedar;
tots es peixos de la mar
li tragueren bandereta.
Glosadors d’avui en dia,
no dic un, tots quants n’hi ha,
i endemés, si és ciutadà,
es temps que hi he de pensar,
jo sembraria un pinar
i es pins hi coïrira,
i un barco compondria
per fer viatges a Orà,
i per no dir Angeria.
Jesús, Josep i Maria,
preniu-lo amb la vostra mà.