Qui de mi se riu una unça,
jo d’ell me ric un quintar;
i, per por de trabucar,
camín de pla i de punta.
D’es cap me’n vaig an es coll
i cap avall per ses cuixes,
cercant ses llanes més fluixes,
i en haver acabat, li amoll.
Jo cobrava ses maietes
damunt sa barca del bou.
M’agraden ses jovenetes
de quinze fins de denou.