Per mirar Son Ferragut
vaig caure d'una figuera.
Sa meva amor vertadera
voldria veure, i no puc!
Dona hi ha en es meu carrer
qui en caminar ja tropessa,
d’es meus pecats se confessa
i an es seus los deixa fer.
Demà dematí, garrida,
l’hora que vos llevareu,
baix d’es coixí trobareu
ses claus de la meva vida.