Un vaixell enmig de mar,
navegant, te son què fer.
M’has de declarar també
sa lluna a’s mes de gener
¿quantes de passes deu dar?
Direu an es segadors
que aprenguin de lligar bé:
cada garba un porcell té
i qualcuna en mena dos.
No mudaré, Catalina,
s’amor que he posada en vós,
fins que sa terra d’es Cós
haja tornada farina.