Jo voldria que et picasses
de branques de llimonera,
dins un avenc t’envencasses
sense mai tocar vorera.
“Enllà, enllà”, diuen dalt s’era;
i tu, ¿que no t’hi vols fer?
Jo em pens que t’arrambaré
per s’esquena sa llendera.
Na Maria du es redó
de ses faldetes de llista:
mirai de la meva vista,
En Francesc ja n’és senyor.