Tota la vila va plena que amb viudo m’he de casar. Jo no m’agrad de menjar enciam que altri remena.
Casament. Noces. Dot
Deià
-Cara de dos mil confits, vine a dar-me una besada! -A poc a poc, camarada! Fins aquí serem amics!
Oh que de guilant noblesa que mos du aquest curiós! Passa i no diu “adiós”. ¿Que s’ho deu trobar baixesa?
A l’entorn i més a l’entorna, aferra’t a ell, que qui gosa, toma.
