Com veig aquest estelet
que va darrerre sa lluna!
Lo meu cor passa fretura
ausent de vós, ramellet!
Mon avi, vós ja sou vei
i teniu l’art perillós;
seria bo excorxar-vós
i fer varques de sa pell.
En té un pam i un poc més;
es redons vénen després;
sa dolçura es cor me toca,
i d’es suquet sa panxa creix.
El raïm.