Tot són cards i coralines,
cama-rotges un planter.
Quin habitar que hi deu fer
enmig de tantes espines!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Espines
Llucmajor
1025
II
Passaràs sa guya rosta
per damunt es menudai,
pensaràs i diràs:-Ai!
Es voler bé, saps que costa!
Dalt una muntanya,
alegre hi viuria,
perquè cada dia
vos veia, guilana.
Vos veia, guilana,
amb tal resplandor,
ai! ’moreta meva,
i que vos enyor!
I que vos enyor,
i vós mai veniu,
que si vos torbau,
no em trobareu viu!
No em trobareu viu,
perque seré mort
Per una donzella,
tanta mala sort!
Tanta mala sort,
morir jo per vós,
clavellet hermós,
i d’altri siau!
I d’altri siau
per un interés!
Qui dóna alegria
no són els diners.
Xuia marrana,
a dobler sa cana,
a dobler es cordó.
Dins s’abeurador
hi ha un xuetó
que du es calçons d’endiana.
Xuia marrana!