Jo em pensava que ses dones
eren com Sant Honorat,
que cura de mal de cap,
i elles per dar-ne són bones;
homo qui se posa amb dones
sempre en surt escalabrat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Dones
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1427
Volum
III
Altres cançons relacionades
Es sol ja se’n va a la posta
i sa lluna an es ponent;
fadrí qui no du present,
no té feines a ca nostra.
Que hi dormiria, d’arreu,
en sa teua companyia!
Que ho seria, de grandia,
demà, com m’aixecaria!
Si no ho vols creure, prove-hu!
Quantes n’hi ha de casades
que així mateix fan paper!
Emperò ¿qué n’hem de fer
si ja són cartes jugades?
Tradicionari de Mallorca
