Jo tenia un busqueret qui volava p’es carrer.
Una dona el me va prendre i el me va fer sabater.
-Dones, si voleu sabates, es busqueret en sap fer,
fortes com una rabassa i fines com un paper.

Jo tenia un foc colgat
que sempre s’aigo bullia,
i s’amor sempre creixia,
i mai l’havia mudat.
Sense aigo l’has apagat.
M’anaves amb traidoria:
vares dir que com poria
prendre, no hagués amollat.

A sa part de llevant, surt
un estelet que mos guia.
Vós, tirau-hi algun dia.
’Gafau arreu, fareu curt!