Toca, amic meu, balla bé,
que ara balles amb s’al•lota.
No faràs tanta xacota
com jo guerrer teu seré.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Balladors
Poble
Esporles
Núm de glosa
116
Volum
II
Altres cançons relacionades
S’al•lota em posen en plet,
i alguns se pensen guanyar;
i jo tenc un paper fet
de mà de notari fet,
que diu que no m’inquiet,
que s’amor no mudarà.
Si t’enyorava, Tonina,
no era p’es berenar:
era per por d’aplegar
dins lo meu cor, fam canina
Quan l’amo se passejava
content com un passarell,
va veure, dalt un revell,
que una cosa blanquejava.
S’hi acosta, i va esser sa pell
d’es xot que més estimava.
Quan la va tenir en ses mans,
que bé la se va mirar,
diu: -No és roegat de ca,
ni de voltor ni milà,
no és més que de gent de mar…
Ells fan carn, pitjor que cans!
Tradicionari de Mallorca
