Tenc un garrover empeltat
de magraner, i fa figues
de tres castes; no te’n rigues;
jo les guard i no em menj cap.
Les guard per un desmenjat,
p’ets amics i ses amigues,
i ara tu me supliques
que te’n doni un bon grapat.

Una fadrina no tem
en menar sa carrera ampla.
Garrideta, si un ca campa,
noltros ¿que no camparem?

Es dia que em vaig casar
vaig fer enciam de llagosts.
No n’havia menjat mai
que pegassen tants de bots.