En es carrer de la Creu
la cridava i no em sentia.
Garrida, a mi me’n prenia
com el qui cus i no hi veu.
De tothom jo som criat,
de qui em paga i em mantén;
l’amo meu ell ja m’entén;
camín i estic aturat.
Un rellotge
Que és estat de ric i pobre
en una nit es meu ca:
ahir no volia pa
i avui ja menja garrova.