Tiririt, tiriret.
En Bartomeuet
quan serà grandet
’nirà a festejar
i s’al•lota li traurà,
per seure, un banquet.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Llucmajor
Assonant
190
III
Fan la “e” sempre tancada al final d’aquests versos.
Set a una ravenissa
no la pogueren ’rancar,
i hi hagueren de menar
ses egos de Son Catlar,
ses euveies de Païssa.
Aquesta felanitxera
quatre mantes blanques té.
Si aqueix robo li surt bé,
es lladres duran bandera.
Sempre que te veig, diria
es meu pensament quin és:
es meu cor dir-t’ho voldria,
i sa boca no diu res.