Era un frare qui passava
per davall un llantoner,
i una gota li caigué
d’oli, a damunt sa cara.

D’ençà que vei som tornat,
sa dona en es llit no em vol;
damunt una pell redol,
com si fos un ca fermat;
i no em dóna, perque em tap,
ni una tela per llençol.
Pensau-vos si durà dol
de mi, en estar enterrat!

Escopeta i cans de caça
ha armat En Pere Juan,
i és més segura sa fam
que dur es concert a sa plaça.