-¿T’has posat dol de sa lloca?
Això sí que me sap greu!
-¿Que no trobes que hi importa,
o és que hi va res del teu?
-Sa lloca, a tot estirar,
pot costar vuit o nou sous.
-¿Tu que no comptes ets ous,
que los he haguts de tirar?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Lloques i pollets
Poble
Deià
Núm de glosa
5
Volum
II
Altres cançons relacionades
Jo no m’era vista encara
a córrer amb tan poc delit,
només un vespre en sa nit
que m’encalçava mon pare.
Jo anava davant davant
i ell darrere darrere,
i amb un verdanc de figuera
cada toc me feia sang.
Jove, si fosses callada,
no ho diguesses a ningú,
compraríem una ànnere
per partir-la-mos jo i tu.
Ves alerta amb so dir “no”!
Que no te’n prenga, Francina,
com a una valldemossina
que se diu Calatrapó,
que a dotze anys, bona amor,
començà sa processó,
i a quinze digué “no”,
i a trenta va ser fadrina.
Tradicionari de Mallorca
