Un peix me va regalar;
n’era cosa que embellia.
Amb sa mitat n’hi havia
per porer-me assaciar.
Es capell que em compraré,
no n’hi ha d’altre dins Esporles;
jo t’assegur que de borles
també me n’hi posaré.
Tant en sa nit com de dia,
diumenge i dia fener,
jo me passeig p’es carrer:
“Bones tardes”, o “Bon dia”.