Devers les deu En Bolero
callava i no deia res;
quan vengué devers las tres,
que remenava d’espès
es cascavells d’es pandero!
-¿Això que és s’estudiant
de Son Pere Carabassa,
que de lletra no en sap massa
i que perd s’eima jugant?
-Si jo perd s’eima jugant,
vós la perdeu p’es cellers!
De lletra no en sé de més,
però ne sé lo bastant.
-Mirau-lo, aquest polissó,
que de poca senyoria!
Sols no mena cortesia
a son pare, que és major!
-Jo no vos men cortesia
perque no la mereixeu.
Un altre pic no anireu
quantra qui us defensaria!
No us enamoreu, fadrins,
de la fadrina estufada:
n’hi en pren, qualque vegada,
com una col acopada
que n’és podrida dedins.