Amic meu i camarada,
sa coa és qui fa s’aucell;
una dona amb un mantell
és molt poc agraciada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Mantes, mantells, vels
Poble
Manacor
Núm de glosa
192
Volum
II
Altres cançons relacionades
Això era i no era,
bon brou fa la cadernera.
Per tu un aumud
i per jo una barcella.
Garrida, en les mans tenguéreu
una canya per pescar
i el peix a la pesquera,
i no el vàreu agafar.
Yo me quería casar con un mocito barbero,
y mis padres me querían monjita de un monasterio.
Una tarde de verano, me sacaron de paseo,
y al revolver una esquina, había un convento abierto.
Salieron de allí las monjas todas vestidas de negro.
Me cogieron de la mano y me metieron adentro.
Me empezaron a quitar los adornos de mi cuerpo:
pulseritas de mis manos, anillitos de mis dedos,
pendientes de mis orejas, gargantilla de mi cuello,
mantilla de tafetán y jubón de de terciopelo.
Lo que más sentía yo era mi mata de pelo.
Tradicionari de Mallorca
