Terrola mandola,
jo el tenc de matar:
tu et menges ses figues
sense madurar.
Si fossen madures,
no en faria cas,
i ara que són verdes
malbé les me fas.
Terrola mandola,
jo et tomaré es nas.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Terroles
Artà
496
II
El primer dia de juny,
l’església varen tancar.
No hi deixaven acostar
ningú, de cent passes lluny.
A Son Servera d’Artà,
tots ets etsudis són buits.
Un homo, en aclucar ets uis,
ja no les torna badar.
L’any vint, pesta dins Artà,
i l’any vint-i-u, a Ciutat,
i l’any vint-i-dos, es blat
dins Mallorca no es segà.
Son Alcaines s’anomena
de don Bartomeu Clapers:
missatges i jornalers
tots hi faran corantena.
Com es S’As d’oro va fer
a dins Bellpuig corantena,
duia es trastos a s’esquena
com un mestre de llauner.
Sa cucuiada fa es niu
per pujar los seus fions,
i a’s cap damunt d’ets ugons
mos diuen: “Restituïu”.
Un dia d’avinentesa
jo me gratava un genoi
i vaig afinar un poi
qui fumava pipa encesa.