Veniu, polit diamant;
veniu, perloia garrida;
veniu, que us vui dar ma vida,
una cosa que estim tant.
Vuitanta-sis anys d’edat
i no tenc gens de cantera.
¿Saps a on tenc sa quimera?
A conservar sa pastera,
que no s’hi perdi es llevat!
De dalt a baix faç s’estella,
i en esser en terra la cui.
Na Bet és meva i la vui,
i la’m mir de tan bon ui
com si fos casat amb ella.