Teniu una fia tendra amorosa i elegant: madona, d’aquí en envant voldria esser es vostro gendre.
Gendres
Llucmajor
Bona amor, a mi me n’ha pres com la fruita primerenca, que amb una gelada es trenca, s’esvouva i no queda res.
Cama-rotges i alitsons, colissos i casconia, un temps sa gent en vivia ses mares i es minyons.
Criada la vui, criada; no criada de senyors: de son pare i de sa mare i d’ets seus superiors.
