Altres cançons relacionades
Lo senyor de Orriola, quan vol sopar, no té pa;
agafa l’escopeta i ja n’és partit a caçar.
No troba caça ninguna ni cap tir a on tirar,
només una joveneta que guardava el bestiar.
La va trobar adormideta a l’ombra d’un auzinar;
quan ne fou desxondideta, d’aquesta manera parlà:
-Es bouets són de mon pare, ses auvelles d’es germà;
demanau-les a ma mare i també a sa padrina,
i si elles les vos donen, ben donades estaran.
Pobre de Nofre Camell!
que tengué mala topada:
davant ca s’enamorada
veren caure s’ase i ell.
Baten es blat roveió
i no desfan ses falcades:
per això van tan taiades
ses egos d’es Puig Moltó.
Tradicionari de Mallorca
