Un peix me va regalar;
n’era cosa que embellia.
Amb sa mitat n’hi havia
per porer-me assaciar.

Voldria anar-me’n al cel,
an el cel quan serà hora,
soliment no esser sa nora
de sa mare d’En Miquel.

Quan jo era petitó,
amb sos meus amics jugava;
p’es carrers me rossegava:
lo que fa un infantó.
A mu mare, per sabó,
molts de doblers li costava.