Hermosíssim ramell meu,
treu es cap a sa finestra;
voldria tenir es cor teu
tan atracat an es meu
com es cabeis a sa testa.

Sa partida guanyadora
tenc, i no la’m vols guanyar:
com te deman per casar,
dius que no vas casadora.

Ell se’n va anar a L’Havana;
de llavò ençà no m’ha escrit.
¿Deu esser mort, o ferit?
Perque són molts que m’han dit
que és una banda malsana.