Encara que festeig prop,
tenc s’amor posada lluny.
A dins mon cor tenc un foc
que crema i no fa fum.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Artà
Camp Semàntic
Anatomia, Desig, Engany, Festeig, Passió i enamorament
Mètrica
7a7b7a7b
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
2784
Volum
I
Núm de pàgina
166
Altres cançons relacionades
Aquella mà tan infada
de s’estimat, ¿què deu fer?
si un dia me ve bé
hi faria una passada.
D’enamorada que estava,
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era mon penar
com lluny de vós habitava.
Tradicionari de Mallorca
