Aquesta, sa galania,
sa seva llengo la treu:
ella fa saltar amb un peu
tots es fadrins de la vila.
Jo tenc de dur, en venir aquí,
paraules estudiades,
que, poques i acertades,
treuen a llum un fadrí.
Es cavallet d’Al•leluia
va caure dins es torrent:
n’era causa sa talent
que aquell pobre animal duia.