Un cop plou, s’altre fa sol;
prenim lo que Déu mos dóna.
Tot es salero de Sóller
cui figues a can Fiol.
Pensau en qui pensa en vós
i en el qui mai vos olvida.
Pensareu, perla garrida,
en los vostros servidors.
David va ser qui amb pedrades
arrendigué Goliat.
Jo visc en temoritat:
com prou hauré peleat,
¿que hauré peleat debades?
Perque de dones ingrades
tot lo món n’està poblat.