Tanmateix m’hi casaré,

Tanmateix m’hi casaré,
amb aquest que no voleu,
perque, com vos temereu,
robada me n’aniré
i sa roba me’n duré,
i, si en voleu, ja en fareu.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Raptes i fugues d'al·lotes

Poble

Artà

Núm de glosa

1977

Volum

III

Altres cançons relacionades

En entrar, “Bon dia tenga”,
li hem de parlar cortés,
“jo vénc per aquesta prenda,
senyora, que la serveix”.

Com ella surt a ballar,
amb un aire que me mata,
duu damunt cada sabata
una sivella de plata
que és més ampla que sa mà.

Cada dissabte deman:
-L’amo, deixau-me anar a Artà.-
Ell me diu: -No hi pots anar;
altres feines tens, Juan.