Penjau-mos sa llengonissa
a sa colga d’es calçons;
p’es coll es botifarrons,
i es corters per sa pellissa.
Jo voldria esser fustera
per fer arades a s’amor:
les hi faria d’aubó
de canya, que és lleugera.
Aquests dos que ballan ara
son fiis de cosins germans
i, si se daven ses mans,
més ho serien encara!