Juan, Juan lo volia,
i Juan lo m’ha dat Déu;
si el m’hagués dat Bartomeu
o Pere-Antoni o Andreu,
més tost me n’aifluxaria.
Jo tenc tanta de cantera
com un que van a penjar,
o pare o mare a enterrar
o retre s’amor primera.
Es matí, berén de plors;
es migdia, din de pena,
i es vespre sop de cadena:
això tenc per mon repòs.