També diuen / que és la seva mare
d’hermosura rara,
color morenez.
També diuen / que el Bon Jesuset
és just com sa mare,
de lo més guapet.
També diuen / que Sant Josepet
feia sa riaia / tremolant de fred.
També diuen / que tots els pastors
li regalen mel, / brossat i capons.
També diuen / que un de petitó
li dugué un gallet
i un niaró.
també diuen / que un pastoret
li ha duites figues
i un brossadet.
Jo he emportat,
Reina soberana,
un vellet de llana
d’es meu ramadet.
Jo he emportat,
rigues o no rigues,
un platet de figues
d’es meu sequeret.
Jo he emportat,
oh Reina del cel,
un bòtil de mel
d’es meu beieret.
Jo he emportat,
oh Bon Jesuset,
anous I castanyes,
panses de s’hortet.
Jo he emportat,
per Vós, Jesuset,
un paneret d’ous
del gallineret.
Ala, pastorets,
bots i cabrioles,
sonant castanyoles
i tamborinets.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Religioses
Llucmajor
Assonant
26
IV
En Pep Penya du la doma
en so sò d’es trompejar.
¿Saps què devia mirar?
Si volia Na Coloma.
-Jo me’n vaig d’ací i d’allà
per devertir-me, estimada,
i a tu te tenc reservada
per quan me voldré casar.
-Si tu me tens regordada
per quan te vulgues casar,
si vols confits, te’n puc dar
d’es titlet d’anit passada.
Una figuera bordissotenca,
¿qui serà que la desembordissotencarà?
Jo la desembordissotencaré.
Ja desembordissotencada està.