Los cabeis m’arrancaré
com veig la desditxa mia:
un fii Aleix que tenia
set anys i vint-i-un dia
en casa, i no el conegué.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sant Aleix
Poble
Artà
Núm de glosa
41
Volum
III
Altres cançons relacionades
Sa fia d’en Colau Xina
n’era tan fina
com un mirai:
té quinze pams d’oreia,
setze de ceia
i devuit de nas.
Si sa meva amor du dol,
jo me vestiré de negre:
solament perque conega
que es meu cor d’altra no en vol.
A Ciutat ja no hi ha vall
ni peu baix de sa murada.
Si s’estimat m’ha deixada,
de pena farem un ball.
Tradicionari de Mallorca
