Sou reina i emperadora;
ja no poreu pujar més,
en no ser que Déu volgués
que del cel fósseu senyora.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Lloança de la bellesa
Poble
Sant Joan
Camp Semàntic
Admiració, Bellesa, Cel i infern, Déu, Estimació i afecte, Poder i política, Reis, Senyors
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1223
Volum
I
Núm de pàgina
95
Altres cançons relacionades
A’s cap darrer, estimat meu,
heu fet lo que jo volia:
pregava a Déu, cada dia,
que vós no fósseu es meu.
A temporades fa lluna,
cara de sol vertader.
Si dius que som caplleuger,
pregaris a Déu pots fer
que, com jo, ne trobis una.
Maria-Aineta estimada:
¿saps En Guiem què m’ha dit?
Que et troba com un confit,
de dolça, i no t’ha tastada.
Com prou pena haurà passada,
un altre en tendrà es profit.
Tradicionari de Mallorca
