Sou reina i emperadora;
ja no poreu pujar més,
en no ser que Déu volgués
que del cel fósseu senyora.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Lloança de la bellesa
Poble
Sant Joan
Camp Semàntic
Admiració, Bellesa, Cel i infern, Déu, Estimació i afecte, Poder i política, Reis, Senyors
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1223
Volum
I
Núm de pàgina
95
Altres cançons relacionades
-Cara de dos mil confits,
vine a dar-me una besada!
-A poc a poc, camarada!
Fins aquí serem amics!
A’s cap darrer, estimat meu,
heu fet lo que jo volia:
pregava a Déu, cada dia,
que vós no fósseu es meu.
Toca, amic meu, balla bé,
que ara balles amb s’al•lota;
no et faré tanta xacota
quan ja guerrer teu serè.
Tradicionari de Mallorca
