A’s cap darrer, estimat meu,
heu fet lo que jo volia:
pregava a Déu, cada dia,
que vós no fósseu es meu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Son Servera
Befa, Desamor i ruptura, Desig, Destí, Déu, Estimació i afecte, Festeig, Humor i comicitat, Matrimoni, Oracions
8a7b7b7a
Assonant
4
4114
I
241
-¿Aineta, vols esser meva?
Aineta, digues que sí:
faràs sa feina per mí,
’niràs a menjar a ca teva.
Diuen que demà te’n vas
a muntanya, Magdalena.
Jo faria un novena
que es majoral qui vos mena,
en arribar, t'engegàs.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!