Sou com la fuia de l’om,
que, sense fer vent, va i ve.
Estimat, no us deixaré
per tots quants n’hi ha en el món.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Baralles. Inconstància
Camp Semàntic
Arbres i arbusts (Plantes), Confrontació, Declaració, Enyorança, Festeig, Gelosia, Passió i enamorament, Soledat, Vents
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
2169
Volum
I
Núm de pàgina
131
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Per mirar Son Ferragut
vaig caure d'una figuera.
Sa meva amor vertadera
voldria veure, i no puc!
Si el Rei de Madrid sabia
sa falta que un fadrí fa,
no tornaria quintar,
i an es que té amollaria.
Tradicionari de Mallorca
