Vaig veure un carai de llop
arran de la mar salada.
Vós sou tan lletja, estimada,
com sa mascara d’un pop.
¿Qui t’empeny, que tant redoles?
Que te n’ets anat de lluny!
Fesses s’anada d’es fum,
que mai més se’n saben noves!
Deixa fer que vendrà dia
que tu mateixa diràs:
“Més valdria hagués fet cas
de qui lleial me servia”.