Sa mola de Son Terrassa
mal la se’n dugués es vent,
perque sempre m’embarassa
i no puc veure Orient.
-A Sóller taronges dolces;
mu mare, deixau-m’hi anar.
-No vui que vagis a Sóller,
ni a Sóller ni allà.
Un ca que encalça un coní
no el deixa per sa ferida:
així te’n prendrà, garrida,
amb so meu venir aquí.
Només tenc por que a la fi
no em digueu: “Un altre dia!”.