Son Jordi, llavò Sa Torre,
per temps serà tot un blau;
se n’entraran, si a Déu plau,
com la ciutat de Ximorra.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Possessions diverses
Llucmajor
842
III
Sa Llapassa n’és bon lloc,
emperò n’és moratiu:
moros hi surten d’estiu.
A modo que enguany mos toc!
Una fadrina no sap
lo bé que n’està amb sa mare,
i com ve que ja és casada,
li donen qualque atupada
i qualque barret sobrat.
I si sa mareta ho sap,
se n’hi va tota enfadada
i diu:-Cara de tros d’ase!
Jo no la’m ’via mirada,
¿i tu ja li has pegat?
-Ella m’ha romput un plat
i una gerra que ha esbrocada!
I un frare qui és passat
li ha donat una mirada.
Aquest cop que li he pegat,
ara veig que l’hauré errada.
Es festejar no vol força:
paciència i res més.
Som perseguit de guerrers,
i vós que m’anau a l’orsa.