Es doblers, amb mi s’escaien;
jo no sé com és això:
si en tenc un tot sol, té por,
i si en tenc dos, se baraien.

Si hi tens gust i vols que torn
a ca teva, com solia,
llavò et diré, vida mia,
es meus pensaments quins són.

Com veig que tancau sa porta
i partiu, ramellet d’or,
tan trist queda lo meu cor
com si mu mare fos morta.